Llocs

Benvinguts a Massalfassar

La població de Massalfassar de l'antic Regne de València, avui de la Comunitat Valenciana, pertany a la Comarca de l'Horta, al Partit Judicial de Sagunt, comptant amb el seu propi Jutjat de Paz, Registres Civils i Eclesiàstics.
Aquesta població dista de València uns 12 quilòmetres, i té una extensió de 2'8 quilòmetres quadrats de terme municipal. Posseeix els Barris de Rafalet i Vistabella, que estan enclavats dins del terme de València.
La configuració d'aquesta població és completament plana, del període Heleoceno i forma un bloc constituint un dic al costat de la platja.
El clima és mediterrani, amb una càlida situació dins de la població.
Té una bona comunicació amb València.

Entre els llocs més destacats, podem trobar:

Església Parroquial de Sant Llorenç Màrtir

Es tracta d'un edifici amb torre campanar d'una sola nau. El temple originari data del Segle XV (1461), i sobre aquest es va construir l'actual, dedicat a Sant Lorenzo Màrtir. El campanar es va construir el mateix any que la nau parroquial.

El campanar, de planta quadrada, situat a la dreta del temple, s'inicia amb un cos ascendent a l'interior, amb una escala perimetral i continuat pel cos de les campanes, aquest, decorat per columnes corínties en els laterals i amb un finestral per a les campanes. Sota una d'elles se situa el rellotge de pedra en la façana principal, i està rematat amb una gran balaustrada amb vaig copular de vuit finestres.

Des dels orígens de la seua construcció havia de comptar amb quatre campanes, un dels documents indica que posseïa una campana barroca de 1740, actualment substituïda per la mitjana de la casa Manclús de l'any 1955, possiblement perquè la van tirar del campanar.

Actualment la parròquia compta amb quatre campanes, una d'elles d'origen francés, "Paula", fosa en 1920 en Morez Du Jura. Altres dos d'origen valencià, "Sant Llorenç" i "Maria Lorenza del Roser" foses en els anys 1955 i 1963 respectivament que es van encarregar per a omplir les dues finestres que van quedar buides durant la guerra. La campana amb nom del patró del municipi, "Sant Llorenç", té la següent epigrafia en Valencià: Sant Llorenç pregueu per nosaltres. L'última de les quatre campanes, "Crist de la Protecció" va ser fosa en Gajano (Cantàbria) en 1992 per a completar el joc original de quatre campanes. Entre els anys 1975 i 1984 es van automatitzar les campanes.

Paula - 1920 Sant Llorenç - 1955 Maria Lorenza del Roser - 1963 Cristo de la Protección - 1992

L'any 1997 l'Església de Sant Lorenzo Màrtir de Massalfassar va començar a patir la modificació més important de la seua recent història, amb l'objectiu de remodelar i engrandir el temple mitjançant l'enderrocament d'altres edificis annexos i rehabilitant el campanar. Al maig de 2007 l'arquebisbe de València Agustin Garcia-Gasco reinaugurà l'església.

L'Església Parroquial de Sant Lorenzo Màrtir té la condició de Bé de Rellevància Local des de 2007.

Font i llavador de Massalfassar

El llavador públic de Massalfassar és un edifici situat en un espai obert i allunyat del casc urbà. Es localitza entre el nucli urbà i les vies del ferrocarril, en el camí de l'estació, antigament conegut com Camí de la Font, en un xicotet jardí al costat del camí que comunica amb el municipi. L'aigua de la font alimentava el canal central del llavador, les aigües del qual servien perquè els veïns del municipi pogueren llavar les seues peces. Les aigües sobrants del llavador eren abocades en la Séquia de la Garrofera, sèquia actualment funcional.

El llavador i la font de Massalfassar s'hagen en una construcció de planta rectangular, emplaçada a una cota inferior al camí. S'accedeix a ell mitjançant nou escalons. Té dos piletes de 8'70 metres de llarg, on lloses de pedres calcàries rugoses, inclinades cap al canal, permetien fregar la roba. Es llavava dempeus, atès que les piletes tenen mig metre d'alçada. S'accedeix a cada pileta a través de dos passadissos de 90 cm, situats entre la paret i la pileta.

Un rafal de teulada a dues aigües de teula moruna, revestit en el seu interior amb planxes de fusta i enfortit amb bigues del mateix material, protegeix el llavador de les inclemències del temps. Les bigues laterals que ho sosté són de rajola de teula i argamassa. Es troben lluïts amb mescla fina, igual que tota la construcció. Les tres bigues centrals es troben a l'altura del canal del llavador mentre que les altres sis, disposades a cada costat de l'obra, es recolzen al nivell del sòl.

La font se situa al costat de les escales, en la façana Oest, i es compon d'una xicoteta cubeta rectangular, d'1'55 metres per 70 cm.

En l'actualitat no està en ús i es troba sec, per açò presenta un notable grau d'abandó.

Assecador de cebes

Situat al costat del Camí de l'Estació i fora del mateix, es troba un assecador de cebes, construït en tova (mescla de fang i palla), amb coberta de teules, a un vessant. Construït amb la finalitat de mantenir la collita de cebes en condicions òptimes fins a efectuar l'eixida al mercat quan els preus anaren més favorables. En la seua construcció, es preparava el sòl, creant una xicoteta elevació d'un pam aproximadament per a separar-la de la humitat de la terra. Més tard es construia l'esquelet de fusta més gruixuda i es creaven pilars. A ells se'ls unien els llistons, amb la mateixa separació en cadascun d'ells. Gràcies a aquesta separació l'interior disposava d'una contínua ventilació, útil per a assecar les cebes. Aquest assecador de cebes de planta rectangular, amb mesures aproximades d'11'4 x 2'5 metres i es considera el assecador més antic de Massalfassar, amb una antigüetat superior als 70 anys.

Al costat d'aquest assecador, es troben altres dos, junts, de maçoneria travada amb morter de calç i revocats amb morter de calç i arena, un d'ells amb coberta a dues aigües. Els orificis de ventilació són quadrats en la fila superior i rectangulars en la resta. El segon edifici, alguna cosa menor, presenta coberta a un vessant, realitzat en maçoneria ordinària i orificis de ventilació exclusivament triangulars.

Els assecador de cebes han format part del paisatge de l'horta del passat Segle XX fins que en l'actualitat han deixat de construir-se.

L'horta de Massalfassar

Regada per la Real Sèquia de Montcada en la seua 4º tram. L'horta de Massalfassar forma part de la mil·lenària Horta de València (conjunt dels horts regats per les sèquies procedents del riu Túria, construïdes i planificades pels àrabs i regulades pel Tribunal de les Aigües i per la Real Sèquia de Montcada), la qual es va dividir en 1989 en les 4 comarques actuals. En aquesta zona es practica una agricultura intensiva, d'ocupació del sòl durant les 4 estacions de l'any. Predominen les hortalisses i verdures (existeixen 2 temporades principals; estiu, quan es planten tomaques, melons d'Alger, melons, pebrots; i hivern, quan es planten enciams, cols, creïlles, cebes, etc.) i els tarongers.

Estació de Massalfassar

L'estació va ser inaugurada el 20 d'abril de 1862 amb l'obertura del tram València-Sagunt de la línia que pretenia unir València amb Tarragona. Les obres van ser a càrrec de la Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona o AVT que prèviament i sota altres noms havia aconseguit unir València amb Almansa.

Inicialment l'estació va rebre el nom de Masalfasar-Albuixec ja que era compartida per tots dos municipis. En 1889, la mort de José Camp Pérez principal impulsor de la companyia va abocar la mateixa a una fusió amb Nord. En 1941, després de la nacionalització del ferrocarril a Espanya l'estació va passar a ser gestionada per la recentment creada RENFE.

El 23 de novembre de 1976, va ser escenari d'un greu accident en xocar un tren de viatgers que procedia de Barcelona amb un camió carregat de bigues de ferro que s'havia quedat aturat en un pas a nivell situat just abans de l'estació. Després de l'impacte, el tren que no tenia parada en Masalfasar-Albuixec va ser arrossegant aquestes bigues causant greus danys a les instal·lacions i a les persones que es trobaven en elles. En total 14 persones van morir i 21 van resultar ferides.

A causa de l'accident es va decidir suprimir el pas a nivell i derrocar l'estació per a construir dues noves estacions la de Masalfasar i la d'Albuixec.

Actualment, la nova estació de Massalfassar és una estació de la línia València-Tarragona del Corredor Mediterrani (P.K. 15,1) situada a 300m del casc urbà de Massalfassar i té parades de trens de la línia C-6 de Rodalies València, amb una freqüència d'1 hora en cada sentit, per la qual cosa parteix dels trens de la línia passen sense parar i serveix com a lloc d'avançament i estacionament de trens en aquesta línia.

Platja de Massalfassar

La seua longitud és de quasi 1 Km i de molt fàcil accés, en estar enclaustrada per la CV-21, eixida de la ciutat de València cap al Nord; ens trobem aquest racó de cants rodats i trams de fina arena. D'ambient tranquil i poc turístic, un terraplè la separa parcialment del mundanal soroll, donant l'enganyosa impressió d'estar molt allunyats de la civilització, sobretot en la part Nord. Amb alguns serveis, es tracta d'un tram molt valorat de costa pels veïns de la zona.

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
 

Ayuntamiento

Turismo