Història de Massalfassar

PRINCIPIS

La història de Massalfassar, es remunta al segle XI, quan en un encreuament de camins un home de nom Hassan va construir en un hostal de nom Ménçel Açén o Maçalfaçén i amb el pas del temps, l'hostal es convertiria en poble i les seves terres en el nostre terme municipal.

Després de la reconquesta de València, i tal com ens explica el Llibre del repatiment, l'alqueria de Massalfassar i juntament amb altres van ser assignades a ciutadans de Barcelona, parlant concretament de Massalfassar, sabem que va ser donada a un home anomenat Domènec.

 

ANYS POSTERIORS

Durant els posteriors anys, el territori de Massalfassar va anar passant de pares a fills dins de la família Dalmau, com Berenguer Dalmau o Antic de Codinacs, poc abans de morir aquest últim, va pactar amb la seva cunyada, Joana Ripoll, la cessió de Massalfassar.

L'any 1379 Joana Ripoll, va vendre Massalfassar a Bernat Roca, aquest senyor va morir l'any 1382 i els seus hereus van decidir vendre el terme a Llop de Letxa que el va posseir fins a la seva mort en 1407, aquesta època va ser de llarga estabilitat econòmica i senyorial.

En 1407, després de la mort de Llop de Letxa, el terme de Massalfassar va passar al seu fill Pere de Lletxa, en aquest any Massalfasssar comptava amb 29 cases, sent aquests alguns massalfassaines de l'època: Bernat Cavaller, Ximén Ervàs, Cliement d 'Abellà, Bartomeu Samel, entre d'altres.

L'any 1411, Pere de Letxa a causa dels deutes es va veure obligat a vendre el terme de Massalfassar a Jaume Pla i aquest el va vendre al poc temps a Jaume de Centelles.

L'any 1451, l'amo de Massalfassar era García de Lloris, un cavaller que va tenir serioses dificultats per mantenir el poble a causa de la crisi rural de l'època i fins i tot es va veure immers en diversos processos judicials encara que va sortir indemne d'això ja que tenim notícies seves dels anys 1457 i 1458 establint nous vassalls i el 1459 continuava vivint a Massalfassar.

 

DECADÈNCIA I RESSORGIMENT

Durant els següents anys van ser uns anys de males collites i si a això li afegim l'epidèmia de pesta negra, la població de Massalfassar es va veure molt delmada fins a tal punt que en 1469 només residien 9 famílies al poble.

El segle XVI va ser, sense dubte, el més fosc de la història del poble per l'absència d'arxiu local i parroquial, la inexistència d'un notari i l'apartament dels principals camins, açò fa que aquest segle no estiguera documentat.

Durant el segle XVII la població va prosperar i el poble va arribar a albergar 20 famílies, durant aquest segle van arribar també les primeres generacions de les famílies d'avui en dia (Fenollosa, Margaix, Barres...)

El segle XVIII, va ser un període de prosperitat per al poble tot i la guerra de successió que va tenir lloc a València, amb la consegüent abolició dels furs i la pujada d'impostos a tot el territori Valencià. Durant la guerra, Massalfassar, poble que es marcà a favor del Austries com la resta de la comarca van ser acollits soldats portuguesos que van acampar en el terme municipal.

 

DESPRÉS DE LA GUERRA

Després de la guerra molts van ser els valencians que van haver de fugir cap a Catalunya pel període de fam que havia a València l'any 1708 encara que el 1711 seria pitjor per les males collites i el bloqueig anglés dels ports valencians.

El 1714 i per celebrar la signatura del tractat d'Utrecht que significava la fi de la guerra el senyor de Massalfassar va sufragar el cost d'una campana per a l'església batejada pel rector de Massamagrell i sent el padrí Don Agustín Sobregondi Ferrís. També cal esmentar que l'escultor valencià més cèlebre de l'època, Don Lleonard-Juli Capuz va triar Massalfassar per instal · lar la seva segona residència.

Durant la primera part del segle XVIII Massalfassar va tenir un creixement econòmic i demogràfic sense precedents fins al punt que es van arribar a assolir els 467 habitants l'any 1787.

En 1784 hi va haver una epidèmia de malària i a Massalfassar, que comptava en aquesta època amb 476 habitants, van ser afectats 183, la majoria mares de nens petits per la qual cosa es va disparar la mortalitat infantil, es creia que l'epidèmia venia per l'aigua estancada de la marjal per la qual cosa es drenà i es va plantar de vinyes.

L'any 1785, és quan es va escenificar la lluita anti feudal al poble sent molts els pagesos que van protestar en contra del delme (10% de les collites) entre els quals estaven: Miquel Dies de Miquel, Joan Margaix major, Roc Margaix, Vicent Fontestad, Vicent Garibo, Joan Sansó major, Llorenç Fenollosa, Josep Barres de Vicent, etc. Que juntament amb altres pagesos de Massamagrell, Rafelbunyol i Albuixech actuaren judicialment en contra dels cànons de la catedral que pretenia controlar més estretament la collita de melons que eren molt cotitzats en l'època.

En 1786, dels 464 habitants, 100 persones desenvolupaven algun quefer: 80 jornalers, 12 pagesos, 5 artesans, 2 criats i 1 capellà. Això significa que el 80% de la població era relativament pobra i que els homes havien de treballar de jornalers perquè no podien viure només el de les seves terres.

 

PRINCIPIS S.XIX

A principi del segle XIX, sent senyor de Massalfassar Tomàs de Valeriola va coincidir amb un estancament del comerç marítim. Aquest mateix home va ser el primer que va mantenir el sou d'un mestre per al poble per primera vegada en la seva història. Després de morir va heretar tot el seu patrimoni la seva neboda Pasquala Valeriola, comtessa (i després duquessa) d'Almodóvar.
Ells van ser els primers afectats per la crisi de 1800 quan van caure els preus de la seda i del blat ja que el mercat Americà va acabar en mans dels Anglesos després de la independència de les colònies i per si fos poc Espanya va ser envaïda per Napoleó Bonaparte que va ocupar València en 1812-1813 i va buidar la major part de les reserves de menjar de la comarca al mateix temps que els anglesos bloquejaven els ports i van provocar la fam i la mort.

El trienni liberal de 1820-1823 va acabar amb la invasió d'un exèrcit absolutista Francès que va restaurar l'antic règim i Ildefons Deu, senyor de Massalfassar (marit de Pasquala Valeriola) es va veure forçat a exiliar-se a Londres.

L'any 1826, preocupats per l'analfabetisme de la població, els regidors de Massalfassar van decidir construir una escola de titularitat professional, però es van trobar amb el problema de manca de diners de l'Ajuntament resultant insuficient també l'ajut econòmic per part de la senyoria.

Quan Pasquala Valeriola va morir, deixà totes les seves propietats a una fundació, al mateix temps que es va consolidar la revolució liberal, es van formar els primers consistoris liberals (el de Massalfassar va ser adscrit al partit judicial de Sagunt el 1836), es van expropiar i van ser venudes bona part de les terres del clergat i es van suprimir definitivament les senyories territorials en l'any 1837.

A partir d'aquest moment Massalfassar comptava amb el seu propi terme municipal, coincidint amb els límits de l'antiga senyoria dels Valeriola i habitat per 502 habitants segons el cens de 1842, també van ser nomenats 2 guàrdies municipals perquè fessin guàrdia pel terme (fins aquest moment mai havia hagut una guàrdia rural) que es limitaría als mesos d'estiu, quan es recollien les collites.

Durant les dècades centrals del segle XIX estava començant una gran acceleració del paisatge agrícola i social a l'horta, caracteritzada pel empetitiment de les grans propietats eclesiàstiques, la consolidació de la propietat privada capitalista, la consolidació dels arrendaments històrics, l'endeutament tolerat dels pagesos per part dels arrendadors, la intensificació de cultius, la introducció de nous fertilitzants i l'orientació mercantil de gran part de les collites. El capitalisme valencià seria, fonamentalment, un capitalisme basat en l'agricultura d'exportació.

 

L'ESCOLA, L'AIGUA I ELS CULTIUS

Una novetat és l'escola, poc important ja que només acudien 16 nens del poble, l'Ajuntament de Massalfassar va ser sancionat reiteradament durant tot el segle per no remunerar als mestres de l'escola.

Sabem que en aquella època, la disponibilitat d'aigua era limitada per a l'època, ja que venia de sud a nord i moltes vegades no arribava al terme municipal, per això molts alcaldes dels voltants escriure a la Diputació de València projectes d'ordenació de reg el 24 de març de 1846.

Durant els anys següents, els productes llaurats en l'horta variar de les moreres a les oliveres, patates, cebes, taronges, arròs, el meló, etc.
Malgrat l'expansió econòmica comarcal, van haver períodes de turbulències polítiques i socials com el sexenni revolucionari, l'enderrocament d'Isabel II, la primera república (democràtica però mal organitzada) i una segona guerra Carlina el que va restaurar la monarquia en la persona d'Alfons XII.

Al febrer de 1878 i coincidint amb unes fortes gelades, es va estendre una revolta popular per tota la comarca que van cessar el subministrament d'aliments i recollida d'escombraries a València, pel llavors governador civil de la província, don Leandre Pérez, va manar detenir, a tall d'exemple als alcaldes d'Alboraya i Almàssera per no poder aturar les revoltes al mateix temps que alguns instigadors van cremar les barraques d'alguns esquirols que sí que van portar verdures a València, a Massalfassar la vaga de 1878 es va manifestar com terrorisme ferroviari ja que es va intentar sabotejar el tren de Barcelona i fer-ho descarrilar, interrogats els alcaldes d'Albuixech i Massalfassar (ja que l'estació era compartida), el d'Albuixech va contestar que era competència de Massalfassar ja que l'estació estava situada en el terme, i aquest va respondre que havent fet les investigacions pertinents no es va poder demostrar l'autoria dels fets.

L'any 1880, Massalfassar tenia 694 habitants però no obstant seguia havent-hi un nivell molt alt d'analfabetisme, deficiències higièniques i mortalitat infantil i durant anys, el vicari del poble va haver de fer missa en una casa particular perquè l'església amenaçava amb esfondrar-se, mentrestant l'epidèmia de còlera de 1885 va matar a 62 persones en poc menys de dos mesos, sent la primera víctima Josep Fontelles (1 any i 5 mesos d'edat) el 30 de maig i l'última, Ramon Barres (11 mesos d'edat), el 28 de juliol.

L'any 1888 l'arquitecte diocesà confeccionà el projecte de reconstrucció del temple i poc després, el 1892 va ser reconstruït el cementiri.

L'any 1891 va ser restaurat el sufragi universal fet que va donar esperances als republicans d'obtenir un diputat a la Capital i en efecte, l'escriptor Vicente Blasco Ibáñez va ser elegit a València el 1898, en aquesta època Massalfassar tenia ja 850 habitants i les obres de l'església seguien lentament (no acabarien fins a 1906).

El 1906, la fàbrica de llum de Meliana, proporcionava energia elèctrica a 33 municipis de l'Horta Nord per mitjà d'una màquina de vapor, en aquell moment dominava la política local Vicent Sansó que entre moltes altres coses, va impulsar les obres del clavegueram de Carrer Major per intentar sufocar l'escassetat de salaris provocada per la sequera del 1908-1912.

El 1910 i per motius de la sequera, va propiciar l'aparició de sínies de tracció animal per treure l'aigua del subsòl mentre que el 1915 es va inaugurar el pantà de Buseo en la regió muntanyenca del Túria, poc després es va manar arreglar el camí que portava a l'estació i es van instal · lar també fanals elèctrics per il·luminar el camí, també en el mateix any, es va posar en marxa el motor de la forana que treia del subsòl 3.000 litres d'aigua confeccionant també la primera junta de regants.

 

PROSPERITAT

La dècada de 1920 va ser un temps de relativa prosperitat i d'obres públiques a tot el territori, (carreteres, pantans...) En molts pobles es van construir escoles públiques, clavegueres, rentadors, etc. Però a Massalfassar els caps del partit van deixar passar l'oportunitat i van deixar el poble relativament estancat, l'únic projecte digne de menció va ser l'edificació d'una escola però al final el projecte no es va executar.

Les iniciatives privades van tenir més èxit que les públiques, l'any 1925 es va construir a Massalfassar la primera indústria química que donaria treball durant anys a desenes de treballadors, Rogelio Miranda (el propulsor de la fàbrica), seria el primer habitant del poble a comprar un automòbil, al mateix temps s'ultimaven els detalls per a constituir la nova societat de regants del Torrubero.

En l'any de 1931, Massalfassar tenia 1131 habitants, consolidant-se com un poble tradicional de pagesos poc polititzat en relació amb la ciutat de València o dels pobles confrontants, encara que la primera generació de joves alfabetitzats començava a interessar per la política i molts d'ells simpatitzaven les idees republicanes sobre la importància de la igualtat social i l'educació pública.

En temps de república (1931-1936), l'Ajuntament va estar presidit per Llorenç Castelló i una de les primeres coses que va fer va ser auditar els comptes dels comptes municipals, cosa que va impulsar la expedientación de l'alcalde i el tinent d'alcalde de la dictadura (Antoni Pere i Ximo Díez respectivament) per carregar a les arques públiques 2520 pessetes en factures indegudes (adquisició d'un segell per al partit i les dietes d'un viatge realitzat a Madrid). De tota manera, la reinstauració de la democràcia no va ser el fet més rellevant a Massalfassar, sinó la constitució de la societat del pou del pistolero constituïda per 119 socis.

 

GUERRA CIVIL I ACTUALITAT

La Guerra Civil (1936-1939) no va causar un gran impacte al poble per l'escassa politització del mateix abans esmentada i com en tots els pobles la revolució social va desencadenar la destrucció d'imatges del temple, la improvisació sindical, l'enviament de soldats al front, la preocupació per l'abastament racionament d'aliments o l'acolliment de refugiats, entre altres, però sense fets ni successos remarcables.

Durant la postguerra, el treball agrícola ocupava a gairebé la totalitat de la població del poble, cal destacar la inauguració el 1944 del pantà de Benagéber o del generalíssim, que garantia l'abastament d'aigua a les comarques del Camp de Túria i de l'Horta Nord.

A part dels pagesos a Massalfassar havia quatre veïns dedicats a la cistelleria, quatre pintors, un fuster, un ferrer, tres mecànics i un electricista. I el petit comerç estava representat per quatre carnisseries, forn, tres barberies i una sastreria, a banda també hi havia l'escola, atesa per dos mestres i en el sector sanitari treballava el metge de tota la vida, el senyor Eloi García, el seu fill Eloi que era el practicant i el infermer Vicent Frechina

El 1945, el poble tenia 289 cases, quan l'Ajuntament va projectar unes escoles públiques de nova planta, també va ser elaborat un pla general d'ordenació urbana que quadriculada sobre el paper l'entorn del poble amb carrers rectilinis i organitzats. I a causa de la falta de combustible, per l'aïllament internacional que va patir el règim, les bicicletes es van convertir en el mitjà de transport habitual de l'època havent matriculades 81 bicicletes el 1946, 185 el 1950 i 367 el 1956.

La postguerra serà recordada a Massalfassar pel mercat negre que funcionava paral·lelament amb l'oficial i generava grans beneficis per als estraperlistes. En aquest sentit, la parada de tren era un dels punts més actius d'aquest mercat il · legal.

Durant la dècada de 1950 i coincidint amb la fi de la autarquia, va començar un període de gran creixement econòmic i l'Ajuntament va decidir llavors pavimentar els principals carrers del poble ja que en aquesta època ja havien matriculats en el poble dos cotxes, tres motos i tres camions.

Durant la dècada de 1970, el poble va començar a consolidar-industrialment gràcies a la fàbrica de plàstics Plexi al mateix temps que l'agricultura quedava relegada a un segon pla, més en una activitat secundària o en una dedicació a temps parcial.
Amb la recuperació de la democràcia, i amb l'arribada del referèndum sobre la Constitució Espanyola de 1978, 882 persones van votar a favor de la constitució, 84 van votar en contra i 44 van votar en blanc. 

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
 

Ayuntamiento

Turismo